i per acabar...

Una ID és un nom d'usuari. Representa la identitat digital, com se'ns reconeix a través d'Internet. Un nom d'usuari implica un password (o contrasenya) per confirmar que la persona que vol utilitzar aquell nom, és la que diu ser.
Aquesta ID serveix per accedir a continguts específics o personalitzats de les webs: pàgines personals, correu electrònic, missatgeria instantània, fòrums, chats, jocs on-line, etc. S'utilitza per mantenir un control dels usuaris i per a que aquests tinguin un espai personalitzat on poder treballar.
Però la identitat digital va molt més enllà d'un nom i una clau. Internet s'ha convertit en un espai il·limitat, en un reflex del món real ja que el formen les mateixes persones. Per tant, necessitem representar-nos en aquest nou espai, necessitem una identitat per ser reconeguts i entesos com a individus (igual que al món real).
El món digital, però, és diferent a la realitat en un aspecte: la dimensió física desapareix i l'anonimat adquireix una gran importància. A la xarxa som bits, 0111010101, píxels, fonts,... i això ens ofereix un munt de possibilitats. Sherry Turkle (psicòloga i una de les primeres en estudiar la relació identitat i noves tecnologies) afirma que Internet ens permet re-inventar-nos a nosaltres mateixos: els baixos poden ser alts o els homes poden ser dones, fins hi tot pots ser un personatge de fantasia o un robot, etc. Les possibilitats són infinites.
Som éssers socials per naturalesa i necessitem comunicar-nos i la xarxa ens ofereix aquesta possibilitat les 24 hores del dia i amb persones d'arreu del món; una finestra oberta a qualsevol hora del dia i un full en blanc per re-inventar el món a la nostra manera.

Començant amb una definició i un breu anàlisis sobre la identitat real i com es crea, el tema del blog passa ràpidament a l'anàlisi de com les persones ens transportem al món virtual, com ens convertim en píxels (o en avatars i nicks) i vivim a través de la pantalla. Es mostra els recursos que fem servir i els riscos (problemes de confusió d'identitats, amb la protecció de les dades o l'anonimat) i els avantatges que pot tenir el fet de "jugar" a tenir més d'una identitat (socialització, experimentació amb un mateix i la relació amb els altres sense patir les conseqüències, amb possibilitat de re-iniciar i provar-ho fins a aprendre, beneficis en l'educació, etc.). Aquest tema perdura al llarg del blog, però entremig pren força tot el relacionat amb els anomenats "mons virtuals", on els usuaris es creen identitats i juguen rols molt variats. Exemples d'això són: Second life, World of Warcraft, o Habbo Hotel.
Amb Sherry Turkle i els seus estudis com a referent, s'inicia un anàlisis de les primeres comunitats virtuals, els MUDs. Passant per el meva pròpia experiència en un MUD, la investigació em porta a l'evolució d'aquestes comunitats: el que ara s'anomena "mons virtuals" o MMOs (crec que la manera més eficaç i alhora, divertida, d'experimentar amb la identitat i un mateix). Aportant links als més coneguts MMOs, opinions d'experts (com el cas de Nick Yee, un dels primers en estudiar l'impacte dels MMOs i que amb el "Daedalus Project" esta analitzant psicològica i socialment als jugadors d'aquests mons) i adjuntant links a recursos útils per crear-se la pròpia identitat virtual i algunes curiositats, l'objectiu ha estat donar una visió general sobre com som a través de la pantalla i veure totes les possibilitats que tenim.